Joc del tetris

Plop Plop Lite

Pla Tècnic Nacional de Televisió Digital Terrestre

En el consell de ministres del 29 de juliol de 2005 el Govern aprova el text del nou Pla Tècnic Nacional de la Televisió Digital Terrestre

D'entre les mesures que conté el nou pla es poden destacar l'avenç de l'apagada analògica des de l'any 2012 al 3 d'abril de 2010 (moment a partir del qual totes les emissions de TV terrestres hauran de realitzar-se mitjançant tècniques digitals), i l'augment en el nombre d'emissores de TDT durant el període transitori que porti des del moment present fins a l'apagada analògica. Això es farà reutilitzant les freqüències lliures després de la fallida de Quiero TV, i reorganitzant les actualment disponibles, el que segons els casos podrà permetre la presència d'un segon múltiplex digital d'àmbit autonòmic, i la d'emissions de tipus DVB-H orientades a la recepció en dispositius mòbils.

Durant el període transitori fins a l'apagada analògica l'operador públic rebrà un múltiplex complet, així com un canal digital en l'altre. Cada una de les emissores privades d'àmbit estatal mantindran el seu canal digital actual, igual com Net TV i Veo TV. En ambdós casos podran optar a la concessió de nous canals si compleixen els requisits que s'estableixen en el nou Pla i les seves propostes són acceptades.

Després de l'apagada analògica l'operador públic RTVE rebrà dos múltiplex complets, i cada una de les emissores privades un múltiplex complet, mentre que cada comunitat autònoma tindrà la possibilitat de gestionar dos múltiplex complets en el seu àmbit geogràfic.

Altres fets destacats que conté el Pla recentment aprovat són els següents:

* L'obligació d'emetre un mínim de 4 canals per cada múltiplex, llevat que el múltiplex l'exploti íntegrament un mateix operador, en el cas del qual podrà emetre el número que desitgi sempre que la qualitat d'imatge i so compleixi els requisits, la qual cosa permetria l'emissió de televisió d'alta definició (HDTV).
* La limitació al 20% de la capacitat màxima del múltiplex de l'ocupació del mateix en transmissió de continguts diferents a la pròpia TV, com poden ser aplicacions interactives, dades o actualitzacions de programari per als receptors.
* Per als nous canals digitals que es puguin sol·licitar per part dels actuals operadors, el compromís de divulgar la TDT entre les seves audiències, emetre continguts nous diferents als emesos en analògic, emissió de continguts en diversos idiomes i amb subtítols, el desenvolupament de serveis interactius, etc.
* Obligació d'augmentar la cobertura territorial i de població assolida pels senyals de TDT per a tots els operadors, tant públics com privats, fins a assolir el 80% de la població en finalitzar l'any 2005, el 90% de la població al finalitzar-ne 2008, i el 95% de la població (el 98% en el cas de RTVE) en el moment de dur a terme l'apagada analògica.

Recepció i transmissió de la TDT

Transmissió

La TDT es transmet per radiofreqüència, de forma similar a la televisió analògica amb la diferència que en la transmissió digital s’utilitzen transmissors multiplexes que permeten la transmissió de múltiples canals en un mateix rang de freqüències (com un canal UHF o VHF).

La quantitat de dades que es poden transmetre, i per tant, el número de canals, depèn directament del mètode de modulació del canal.

Les dades es comprimeixen normalment en format MPEG-2.

Recepció

La TDT es rep mitjançant un descodificador (integrat o no al televisor) que descodifica el senyal rebut. Tanmateix, i degut a les interferències produïdes per la transmissió per radiofreqüència, es pot necessitar una actualització a l’antena de TV. També hi ha descodificadors per l'ordinador, normalment del tamany d'un "pendrive". A vegades inclou una antena, habitualment plegable, per al portátil

TDT General:

La Televisió digital terrestre, o el seu acrònim TDT, és una implementació de tecnologia digital que proporciona un número de canals de televisió (SDTV) més elevat i/o una millor qualitat d’imatge (EDTV, HDTV) i so (AC3, Dolby Digital) mitjançant ones de ràdio convencionals en comptes de transmissions per satèl·lit o cable. La tecnologia utilitzada és la DVB-T a Europa, la ATSC a Amèrica del Nord i la ISDB-T a Japó. A la resta del món els estàndards encara estan per definir.

La TDT serà l'únic sistema que s'emetrà a Espanya per veure la televisió a partir del 3 d'abril del 2010.

Als Països Catalans, amb el nom de TDT, també és coneguda popularment la tecnologia DVB-T.

Quisn canals de TDT i PAL podem disfrutar al estat?

• Cadenes estatals
  • Cadenes públiques (de Televisió Espanyola)
    • La Primera (TVE 1)
    • La 2 (TVE 2)
  • Cadenes privades
    • Antena 3
    • Cuatro
    • Telecinco
    • La Sexta
  • Cadenes temàtiques exclusives de TDT
    • Veo TV
    • Intereconomía (Abans, Net TV)
    • Teledeporte (TVE)
    • Canal 24 Horas (TVE)
    • Clan TVE (TVE)
    • Antena. Neox (Antena 3)
    • Antena. Nova (Antena 3)
    • Telecinco Sport (Telecinco)
    • Telecinco Estrellas (Telecinco)
    • CNN+ (Sogecable)
    • 40 Latino (Sogecable)
    • SET en Veo (Veo TV)
    • Tienda en Veo (Veo TV)
    • Fly Music (Vocento)
    • Hogar 10 (La Sexta)
    • PROMO
• Cadenes autonòmiques públiques
  • Telemadrid (Comunitat de Madrid)
  • La Otra (Comunitat de Madrid)
  • ETB 1 (País Basc)
  • ETB 2 (País Basc)
  • Canal 9 (País Valencià)
  • Punt 2 (País Valencià)
  • TVG (Galícia)
  • TV3 (Catalunya)
  • K3/El 33 (Catalunya)
  • 3/24 (Catalunya)
  • Canal 300 (Catalunya)
  • Canal Extremadura TV (Extremadura)
  • Canal Sur Televisión (Andalusia)
  • Canal 2 Andalucía (Andalusia)
  • ¡C! (Canàries)
  • ¡2! (Canàries)
  • Castilla-La Mancha TV (Castella - la Manxa)
  • IB3 (Illes Balears)
  • Aragón Televisión (Aragó)
  • TPA (Astúries)
  • 7 Región de Murcia (Múrcia)
  • Telecabarga (Cantàbria)
  • Canal 4 Castilla y León (Castella i Lleó)
  • C6na (Navarra)
  • TVR (La Rioja)

• Cadenes privades exclusives en algunes zones dels Països Catalans
  • 8tv (Catalunya)

• Xarxa de Cadenes Locals
  • Popular TV (Xarxa nacional d'emissores, que pertany a la Cadena COPE)
  • Localia TV (Xarxa nacional d'emissores, que pertany a PRISA)
  • Une TV (Xarxa nacional d'emissores, que pertany a Telecinco)
  • Local Media TV (Xarxa nacional d'emissores, i única amb autorització ministerial per a emetre en obert a través d'Hispasat)
  • Punto TV (Xarxa nacional d'emissores, que pertany a Vocento)
  • XTVL (Xarxa de Televisions Locals)
  • Canal Català
  • TSF (Televisió Sense Fronteres)
  • Altres televisions independents, públiques o privades, en localitats o comarques de població considerables.

• Plataformes de teledifusió.
  • Digital+ Satélite Digital
  • Imagenio ADSL
  • Jazztelia ADSL
  • Orange TV ADSL
  • ONO Cable
  • R Cable (Galícia)
  • Euskaltel Cable (País Basc)
  • Telecable Cable (Astúries)

• Cadenes nacionals i autonòmiques en emissió per satèl·lit
  • Nacionals
    • TVE Internacional (Tres senyals: Europa, Àsia-Àfrica i Amèrica)
    • Antena 3 Internacional (En tancat, i tan sols per a Amèrica)
  • Autonòmiques
    • Andalucía TV (Senyal de la TV pública d'Andalusia. Emet per a Europa)
    • Telemadrid Sat (Senyal de la TV pública de la Comunitat de Madrid, només per a Europa)
    • TVCi (Senyal de la TV pública de Catalunya. Emet per a Europa i América)
    • TVVi (Senyal de la TV pública del País Valencià. Emet per a Europa)
    • GTV Europa, GTV América (Senyal de la TV pública de Galícia. Emet dos senyals, per Europa i Amèrica)
    • ETB Sat (Senyal de la TV pública del País Basc. Només per a Europa i en la TDT del País Basc)
    • Canal Vasco (Senyal de la TV pública de País Basc. Només per a Amèrica i en la TDT del País Basc)
    • TV Canaria Internacional (Senyal de la TV pública de les Illes Canàries per a Europa i Amèrica)
    • RTPA Internacional (Senyal de la TV pública d'Astúries per a Europa, que emet en exlusiva per Hispasat)
    • Aragón SAT

Avantatges i inconvenients:

NTSC
El principal inconvenient d’aquest sistema és que durant la desmodulació del senyal de color el PLL, mecanisme que recupera la fase i la freqüència de la subportadora de color és dèbil davant les interferències i produeix canvis de fase. Aquest fet repercuteix directament en el color de la imatge de televisió i canvia el color del senyal original. Degut a aquest fet el sistema NTSC és anomenat irònicament com Never The Same Color, és a dir, mai el mateix color. La solució adoptada va ser incloure un control de tint (Hue), fet que no és necessari en els sistemes PAL i SECAM.

Un altre inconvenient és la baixa resolució vertical del sistema 525 línies si el comparem amb els altres sistemes de televisió, doncs, obtenim pitjor qualitat d'imatge utilitzant el mateix ample de banda.

A més a més, el sistema NTSC necessita una conversió especial per reproduir formats cinematogràfics, anomenat “pulldown de 3:2”, que consisteix a interpolar imatges mitjançant un sistema predicció.

SECAM

Avantatges:
El sistema SECAM envia la informació de color modulada en freqüència (FM). Aquesta modulació proporciona la principal avantatge d’aquest sistema, és insensible a les variacions de fase (ona), principal inconvenient de la modulació en quadratura utilitzada pel sistema NTSC.

Inconvenients:

Un problema inherent a les transmissions de senyal modulada en freqüència (FM) és que són més sensibles al soroll si treballem a altes freqüències.

Sobre el sistema Pal no hem trobat informacio. Continaurem cercant per donar-vos el maxim rigor en la informacio que vos donem.

que es el Pal, Secam i el NTSC i qui els va inventar?

Pal: és un sistema de transmissió de senyals analògics de televisió en color que va sorgir amb la intenció de millorar la qualitat i reduir els errors de fase que es produeixen en el sistema NTSC. Aquest sistema presenta errors de fase entre la subportadora de color sincronitzada gràcies al Burst en el moment de la recepció i la generada, inicialment, en el transmissor, provocant canvis en la tonalitat de la imatge.

PAL: és l’acrònim de l’expressió anglesa Phase Alternating Line (en català Línia alternada en fase) .

SECAM: (del francès SÉquentiel Couleur À Mémoire, 'color seqüencial amb memòria') és un sistema de transmissió del senyal analògic de televisió en color desenvolupat a França per Henri de France, a l’any 1958 quan treballava per la firma Thomson.

SECAM és un sistema de transmissió seqüencial, aprofita que el contingut cromàtic varia molt poc d’una línia de la imatge a una altra consecutiva per alternar l’enviament dels dos senyals diferència de color, B-Y i R-Y.

NTSC (National Television System Commitee) és el primer sistema de transmissió del senyal de televisió desenvolupat als Estats Units als anys 1940, i implantat el 1953. Aquest és el sistema que s’empra actualment a gran part d’Amèrica i Japó.

NTSC realitza una exploració entrellaçada de la imatge en 525 línies i amb una freqüència de 60 camps per segon, exactament 59’94. El senyal té una amplada de banda total de 6 MHz en radiodifusió.

El senyal de crominància és format per dos components modulats en quadratura sobre una subportadora de 3,579545MHz, en conseqüència és molt important mantenir el sincronisme durant la desmodulació, haurem de conèixer la freqüència i la fase del senyal modulador.

en el seguent article els avantatges i inconvenients d'aquests tres sistemes.

sistemes de televisió

Existeixen tres sistemes per la codificació en color en la transmissió de televisió analògica: el PAL, el SECAM i el NTSC.

en el proxim article colocarem els descripcions i els inventors de cada sistema i els zones on s'utilitza cada sistema
tot i que ara s'estat impossant la TDT avanç aquestes tecniques eren els unicques.

Zatoo

zatoo es un programa que ens permet veure mes de 2000 canals de televisió d'arreu del món i sense moure't de casa nomes cal instalar el programa adient i dispossarem de tots els canals mundials aqui adjuntem la web on trobarem mes informacio i una imatge

http://zattoo.com/es

aqui possem un joc al vostre avast

La televisió o televisor (abreujat TV) és un sistema de Telecomunicació per a l'emissió i per a la recepció de sons i d'imatges en moviment a distància. El terme també ha acabat referint-se a tots els aspectes de la programació televisiva. El fet televisiu ha esdevingut sinònim de cultura post moderna.

La paraula "televisió" és un mot híbrid, provinent del grec i del llatí. "Tele-" en grec antic vol dir "lluny", mentre que "-visió" ve del llatí "visio", que significa "veure" o "vista".

història sobre la televisió

Paul Gottlieb Nipkow va proposar i patentar el primer sistema electromecànic de televisió el 1884.

A. A. Campbell Swinton va escriure una carta a la revista Nature el 18 de juny de 1908 descrivint el seu concepte de televisió electrònica utilitzant el tub de raigs catòdics inventat per Karl Ferdinand Braun.

Un sistema semi-mecànic de televisió analògica va ser exhibit per primera vegada a Londres el febrer de 1924 per John Logie Baird i imatges en moviment per Baird el 30 d'octubre de 1925. La primera retransmissió a llarga distància de televisió pública es va fer des de la ciutat de Washington a Nova York el 7 d'abril de 1927. La imatge mostrada va ser la del Secretari nord-americà de Comerç Herbert Hoover. Un sistema completament electrònic va ser presentat per Philo Taylor Farnsworth a la tardor de 1927.